INTERVENCIÓ DE SÍNTESI

Per fi!! després d'haver estat dies, mesos i setmanes treballant en el bloc crec que ja puc dir que ja l'he acabat!! Sembla mentida que ja pugi dir això.
Encara recordo el primer dia que el Xavier Àvila ens va dir a classe que ens hauríem de crear un bloc. Aquell dia al sentir que havíem de fer un bloc no vaig saber que era ni com funcionava ni res.
El Xavier ens va donar la pàgina de: www.blogger.com i ens va dir que cadascú de nosaltres es crees un blog, ja que és de forma gratuïta poden així realitzar activitats de GITIC.
Havíem de crear-nos una conta i una contrasenya que seria la que ens deixaria entra a nosaltres mateixos al nostre bloc. El Xavier també va fer en el blink dos llistes dels blocs dividits en grup A o grup B així nosaltres podriem veure els altres blocs podent així ajudar-nos si teniem algun dubte o alguna dificultat.
La primera intervenció que vam haver de realitzar va ser una en que havíem d'explicar com ens veiem nosaltres davant de les tecnologies i tot el que recordàvem de quan erem petits en quant a coses relacionades amb la tecnologia.
Els objectius que s'havien d'assolir en aquest bloc era que al llarg del curs, després d'haver realitzat a classe teoria o alguna pràctica, haviem de fer una entrada en el bloc per parlar del que s'havia tractat a classe poguent així fer que els conceptes o temes que tractessin en aquesta entrada ens quedessin m´s clars ja que les entrades han de ser personals.
Apart de que la intenció del bloc és assolir un número mínim d'entrades, el que s'intenta és que l'alumnat sigui constant, és a dir, que es tinguin les entrades realitzades amb les classes establertes, que es vegi que darrere de tot aquests textos hi ha hagut un esforç i un treball realitzat, etc..
Com a conclusió podria dir que fer aquest bloc m'ha ajudat bastant en quant al tema de que si a classe s'explica algo que no s'enten després al realitzar l'entrada al blog s'acavaba d'entrendre més, ja que el que es proposa és fer una entrada personal. També he de dir que el bloc era de l'assignatura de GITIC I DE COED, per tant hi han entrades de les dues. Jo no s'havia que en un bloc es podien arribar a fer tantes coses. Un dels avantatges que té és que tothom et pot mirar les teves publicacions, podent així deixar algun comentari per saber si estas d'acord o en desacord. En quant al meu procés per el bloc, crec que he intentat estar constant, però també s'ha de dir que sempre hi han coses que no surten i es deixen per l'últim moment per poder fer-les bé i amb calma, però tot i això he intentat portar-ho tot al dia.
En general, crec que les que estan millors de publicacions són les últmes ja que poder ja tenia més experiència i ja savia més com anava el bloc. Destaco una de les classes que més em va agradar de GITIC, la que vam realitzar a classe que el Xavier ens va ensneyar uns jocs per poder jugar, aquells jocs em van agradar moltíssim i em vaig divertir molt.
En fi, aquí deixo el meu últim escrit del meu BLOC, podent així fer oficialment el tencament i despedirme. ADÈÈUUUU!!

POWER AMB ANIMACIÓ

Presentació1

View more presentations or Upload your own.

Per fi!! Després d'estar setmanes intentan pujar auqets vídeo he pogut penjar-lo. Primer vaig intentar pujar-lo amb el slideshare però no em deixava i al final ho he fet amb el slideboom i finalment m'ha deixat.
Deixo penjada al blog la meva presentació amb Power amb animació perquè la pogeu veure.

ELS TÒPICS

Els tòpics poden ser de molts tipus, un dels per exemple son els tòpics literaris:
és un tema o motiu comú ja prefixat ( degut al seu ús reiterat ) que utilitzen, com a recurs, els escriptors i els poetes. Son una sèrie de constants temàtiques que s'han repetit al llarg de la història de la literatura i que, en el cas de l'occidental provenen, en la seva majoria, de l cultura clàssica ( grecolatina ) o de la tradició bíblica. Molts d'aquets temes o tòpics s'han mantingut des de l'antiguitat fins a l'actualitat.
Hi han alguns tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació; algun d'ells son:

- Una imatge val més que mil paraules.
Aquest tòpic és molt adient, ja que a vegades només de veure una imatge o alguna escena ja ens ho diu tot.

- La violència vista a la televisió o cinema, genera violència
Moltes vegades, la gent el que sap de violència ho ha après de veureu per la televisió o cinema, ja que moltes d'aquestes coses s'aprenen a partir d'aquest mitjà.

- La televisó és un mitjà generador de ''modes''.
La televisió és una finestra de la societat i tothom es veu reflexat d'una manera o altre en els programes o anuncis televisius, per tant si no és té un criteri i una cultura adecuada pot ser que la televisió sigui un mitjà influent.

- Els mitjans de masses insesibilitzen les consciències.
Aquest tòpic és del tot cert ja que moltes coses que es veuen a la televisó porten missatges que poden sensibilitzar a la població.

EXPOSICIONS DE TERRITORI

Aquets últims dies de COED i GITIC hem estat fent exposicions de territori. Consisteixen en que amb grups de dues persones triem un tema i l'expossem als altres companys amb un temps màxim de sis minuts.
La classe la dividim en dos grups, hi ha el grup A i el grup B. Jo era del grup B.
Jo vaig expossar amb la Gemma Badal l'últim dia i vam fer l'exposició de Gironella, el poble on aquesta noia viu. Vam escollir aquest tema perquè vam creure que seria bo expossar-lo ja que és un lloc que no es coneix gaire i encara que sigui un poble petit, té molt de si.
Al veure les altres exposicions i la meva puc fer algunes comparacions i veure aspectes tant de positius com de negatius.
Quan anavem a veure les exposicions tots nosaltres portàvem un paper on sortia tots els noms de les persones que espossaven i hi havien dos columnes, hi haviem d'apuntar a cada una d'elles els aspectes positius o negatius de cadascún d'aquests nois o noies que feien l'exposició.
Tant d'speces positius com de negatius vaig poder veure que a bastanta gent els i va faltar temps ja que al cap i a la fi 6 minuts son molt pocs i a la majoria els i va faltar temps per poder fer tota l'exposició, vaig poder comprovar que la majoria de gentdiu molts barvarismes. Això si, en quant a les exposicions i van haver-hi moltes i de moltes varietats! En quant a nosaltres crec que no ens va sortir del tot malament ja que pensava que com sempre els nervis em trairien i al final no, vaig fer la exposició com vaig poder i amb la intenció de no fer-la ràpid i poder fer-la amb calma. Crec que ens va sortir millor del que imaginavem, però igual que com he dit abans, ens va faltar una mica de temps ja que al final voliem passar uns videos i sen's va bloquejar l'ordinador tot i que al principi vam mirar que els videos funcionessin.
En conclusió, estic satisfeta de la nostra exposició però com sempre, es podia haver fet millor.

Anunci propi

Després d'haver realitzat a classe amb el Xavier uns analisi d'alguns anuncis, ens va dir que agafessim un anunci i l'analitzessim per el nostre conte i jo he agafat l'anunci de AUSONIA de l'any passat.
Jo he escollit aquest anunci perquè crec que apart de que no és la forma ni la manera més indicada de venda el producte, ja que s'ha de dir que al sortir aquest anunci tothom se'n reia.
El que vol transmetre aquest anunci és que un es senti segur en ell mateix. L'anunci tracta de que una noi vol anar a una festa on hi ha una noia que li agrada i la mare l'acompanya fins al lloc, però un cop allà el noi no vol anar-hi ja que porta ferros i no li agrada i li fa vergonya. La crítica que faig d'aquest anunci és que no té res a veure un noi amb ferros amb un anunci d'ausonia i crec que és com una burla cap a els nois i noies que poten aparatos.
En conclusió, crec que aquest anunci està pensat més cap a riure's d'alguns tipos de gent que no pas per transmetre a la gent maneres de sentir-se mé segur amb un mateix. Aquí deixo l'anunci:

AQUÀRIUM

El divendres dia 20, la setmana extraordinària, haviem d'anar a un lloc cultural amb una parella d seminari, i jo i la Gemma Badal vam anar a L'AQUÀRIUM.
Tenen molta varietat d'activitats que nosaltres no saviem.

ACTIVITATS EDUCATIVES
Des del Departament d'Educació de L'Aquàrium de Barcelona han elaborat una sèrie d'activitats per a tots els nivells educatius atenint-los als objectius del currículum establert i amb un triple objectiu:
- Apropar l’alumnat al fascinant món submarí, en especial a la mar Mediterrània.
- Sensibilitzar l’alumnat pel que fa a la preservació del medi marí.
- Ésser un suport per al professorat, oferint L’Aquàrium com una eina de treball completa, divertida i interessant.

*Nota: totes les activitats poden ser adaptades a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Es recomana una entrevista prèvia d’assessorament amb el Departament d’Educació.

Hi han activitats per educació infantil, primària i secundària. Com per exemple:
DIBUIXOS
LLENGUADO
Dibuix per pintar.
PEIX LLUNA
Dibuix per pintar.
CAVALLET DE MAR
Dibuix per pintar
MORENA
Dibuix per pintar
TAURONS
Dibuixos de taurons per pintar

Dia del professorat

Els dimecres laborables del curs escolar són el Dia del Professorat a L’Aquàrium. Durant aquests dies i amb reserva prèvia, el professorat hi té l’entrada lliure. El seu equip del Departament d’Educació us ensenyarà les instal·lacions mentre us explica in situ la seva proposta pedagògica. Demaneu-ne informació al Departament de Reserves, al telèfon
93 221 74 74

PUBLICACIONS DE L'AQUÀRIUM

Els fons submarins arran de platja
Pòster de les principals espècies que trobem a les nostres platges.

Els taurons de la Mediterrània
Pòster de les principals espècies de taurons de la Mediterrània.

Els prats submarins de Posidònia

L'HIPERTEXT

L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.

El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.

En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguen, segons la definició de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat" (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa de computador mostre el document enllaçat en un curt període de temps. Una altra forma d'hipertext és el strechtext, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit puga moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueïx al text a què canvie de grandària per graus.

L'hipertext és una de les formes de la hipermèdia que s'enfoca a dissenyar, escriure i redactar text en un mèdia.

Hipertext com a document amb hiperenllaços
A partir de la definició original de Ted Nelson han sorgit altres propostes com el document digital, que es pot llegir de manera no seqüèncial o multiseqüencial.

Un hipertext consta dels elements següents: nodes o seccions, enllaços o hipervincles i ancoratges. Els nodes són les parts de l'hipertext que contenen informació accessible per a l'usuari. Els enllaços són les unions o vincles que s'establixen entre nodes i faciliten la lectura seqüencial o no seqüencial pels nodes del document. Els ancoratges són els punts d'activació dels enllaços.

Els hipertexts poden contindre altres elements, però els tres anteriors són els components mínims. Altres elements addicionals poden ser els sumaris i índexs. En aquest sentit, es parla, per exemple, d'hipertexts de grau 1, 2, etc., segons tinguen la quantitat d'elements necessaris. Actualment la millor expressió dels hipertexts són les pàgines web navegables.

Orígens

La paraula d'hipertext és originària de Ted Nelson[1] referint-se a un sistema en què els arxius de text, veu, imatges i vídeo pogueren interactuar amb els lectors. No obstant això, anteriorment Vannevar Bush va usar la paraula Memex en l'article: "As We May Think", en un número de juliol de 1945 en l'edició de la revista The Atlantic Monthly, sobre la necessitat màquines de processament d'informació mecànicament connectades per a ajudar els estudiosos i executius enfront del que s'estava convertint en una explosió de la informació.

L'any de 1960 Douglas Englebart i Ted Nelson, van desenvolupar un programa de computador que poguera implementar les nocions d'hipermèdia i hipertext. En els anys vuitanta, després que començaren a crear-se les primeres computadores personals, IBM va llançar el sistema de guia i enllaç per a les seues computadores, mentre que Machintosh va desenvolupar la Intermedya i la HyperCard.