Per fi!! després d'haver estat dies, mesos i setmanes treballant en el bloc crec que ja puc dir que ja l'he acabat!! Sembla mentida que ja pugi dir això.
Encara recordo el primer dia que el Xavier Àvila ens va dir a classe que ens hauríem de crear un bloc. Aquell dia al sentir que havíem de fer un bloc no vaig saber que era ni com funcionava ni res.
El Xavier ens va donar la pàgina de: www.blogger.com i ens va dir que cadascú de nosaltres es crees un blog, ja que és de forma gratuïta poden així realitzar activitats de GITIC.
Havíem de crear-nos una conta i una contrasenya que seria la que ens deixaria entra a nosaltres mateixos al nostre bloc. El Xavier també va fer en el blink dos llistes dels blocs dividits en grup A o grup B així nosaltres podriem veure els altres blocs podent així ajudar-nos si teniem algun dubte o alguna dificultat.
La primera intervenció que vam haver de realitzar va ser una en que havíem d'explicar com ens veiem nosaltres davant de les tecnologies i tot el que recordàvem de quan erem petits en quant a coses relacionades amb la tecnologia.
Els objectius que s'havien d'assolir en aquest bloc era que al llarg del curs, després d'haver realitzat a classe teoria o alguna pràctica, haviem de fer una entrada en el bloc per parlar del que s'havia tractat a classe poguent així fer que els conceptes o temes que tractessin en aquesta entrada ens quedessin m´s clars ja que les entrades han de ser personals.
Apart de que la intenció del bloc és assolir un número mínim d'entrades, el que s'intenta és que l'alumnat sigui constant, és a dir, que es tinguin les entrades realitzades amb les classes establertes, que es vegi que darrere de tot aquests textos hi ha hagut un esforç i un treball realitzat, etc..
Com a conclusió podria dir que fer aquest bloc m'ha ajudat bastant en quant al tema de que si a classe s'explica algo que no s'enten després al realitzar l'entrada al blog s'acavaba d'entrendre més, ja que el que es proposa és fer una entrada personal. També he de dir que el bloc era de l'assignatura de GITIC I DE COED, per tant hi han entrades de les dues. Jo no s'havia que en un bloc es podien arribar a fer tantes coses. Un dels avantatges que té és que tothom et pot mirar les teves publicacions, podent així deixar algun comentari per saber si estas d'acord o en desacord. En quant al meu procés per el bloc, crec que he intentat estar constant, però també s'ha de dir que sempre hi han coses que no surten i es deixen per l'últim moment per poder fer-les bé i amb calma, però tot i això he intentat portar-ho tot al dia.
En general, crec que les que estan millors de publicacions són les últmes ja que poder ja tenia més experiència i ja savia més com anava el bloc. Destaco una de les classes que més em va agradar de GITIC, la que vam realitzar a classe que el Xavier ens va ensneyar uns jocs per poder jugar, aquells jocs em van agradar moltíssim i em vaig divertir molt.
En fi, aquí deixo el meu últim escrit del meu BLOC, podent així fer oficialment el tencament i despedirme. ADÈÈUUUU!!
dilluns, 28 de desembre del 2009
POWER AMB ANIMACIÓ
Presentació1
View more presentations or Upload your own.
Per fi!! Després d'estar setmanes intentan pujar auqets vídeo he pogut penjar-lo. Primer vaig intentar pujar-lo amb el slideshare però no em deixava i al final ho he fet amb el slideboom i finalment m'ha deixat.
Deixo penjada al blog la meva presentació amb Power amb animació perquè la pogeu veure.
diumenge, 27 de desembre del 2009
ELS TÒPICS
Els tòpics poden ser de molts tipus, un dels per exemple son els tòpics literaris:
és un tema o motiu comú ja prefixat ( degut al seu ús reiterat ) que utilitzen, com a recurs, els escriptors i els poetes. Son una sèrie de constants temàtiques que s'han repetit al llarg de la història de la literatura i que, en el cas de l'occidental provenen, en la seva majoria, de l cultura clàssica ( grecolatina ) o de la tradició bíblica. Molts d'aquets temes o tòpics s'han mantingut des de l'antiguitat fins a l'actualitat.
Hi han alguns tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació; algun d'ells son:
- Una imatge val més que mil paraules.
Aquest tòpic és molt adient, ja que a vegades només de veure una imatge o alguna escena ja ens ho diu tot.
- La violència vista a la televisió o cinema, genera violència
Moltes vegades, la gent el que sap de violència ho ha après de veureu per la televisió o cinema, ja que moltes d'aquestes coses s'aprenen a partir d'aquest mitjà.
- La televisó és un mitjà generador de ''modes''.
La televisió és una finestra de la societat i tothom es veu reflexat d'una manera o altre en els programes o anuncis televisius, per tant si no és té un criteri i una cultura adecuada pot ser que la televisió sigui un mitjà influent.
- Els mitjans de masses insesibilitzen les consciències.
Aquest tòpic és del tot cert ja que moltes coses que es veuen a la televisó porten missatges que poden sensibilitzar a la població.
és un tema o motiu comú ja prefixat ( degut al seu ús reiterat ) que utilitzen, com a recurs, els escriptors i els poetes. Son una sèrie de constants temàtiques que s'han repetit al llarg de la història de la literatura i que, en el cas de l'occidental provenen, en la seva majoria, de l cultura clàssica ( grecolatina ) o de la tradició bíblica. Molts d'aquets temes o tòpics s'han mantingut des de l'antiguitat fins a l'actualitat.
Hi han alguns tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació; algun d'ells son:
- Una imatge val més que mil paraules.
Aquest tòpic és molt adient, ja que a vegades només de veure una imatge o alguna escena ja ens ho diu tot.
- La violència vista a la televisió o cinema, genera violència
Moltes vegades, la gent el que sap de violència ho ha après de veureu per la televisió o cinema, ja que moltes d'aquestes coses s'aprenen a partir d'aquest mitjà.
- La televisó és un mitjà generador de ''modes''.
La televisió és una finestra de la societat i tothom es veu reflexat d'una manera o altre en els programes o anuncis televisius, per tant si no és té un criteri i una cultura adecuada pot ser que la televisió sigui un mitjà influent.
- Els mitjans de masses insesibilitzen les consciències.
Aquest tòpic és del tot cert ja que moltes coses que es veuen a la televisó porten missatges que poden sensibilitzar a la població.
EXPOSICIONS DE TERRITORI
Aquets últims dies de COED i GITIC hem estat fent exposicions de territori. Consisteixen en que amb grups de dues persones triem un tema i l'expossem als altres companys amb un temps màxim de sis minuts.
La classe la dividim en dos grups, hi ha el grup A i el grup B. Jo era del grup B.
Jo vaig expossar amb la Gemma Badal l'últim dia i vam fer l'exposició de Gironella, el poble on aquesta noia viu. Vam escollir aquest tema perquè vam creure que seria bo expossar-lo ja que és un lloc que no es coneix gaire i encara que sigui un poble petit, té molt de si.
Al veure les altres exposicions i la meva puc fer algunes comparacions i veure aspectes tant de positius com de negatius.
Quan anavem a veure les exposicions tots nosaltres portàvem un paper on sortia tots els noms de les persones que espossaven i hi havien dos columnes, hi haviem d'apuntar a cada una d'elles els aspectes positius o negatius de cadascún d'aquests nois o noies que feien l'exposició.
Tant d'speces positius com de negatius vaig poder veure que a bastanta gent els i va faltar temps ja que al cap i a la fi 6 minuts son molt pocs i a la majoria els i va faltar temps per poder fer tota l'exposició, vaig poder comprovar que la majoria de gentdiu molts barvarismes. Això si, en quant a les exposicions i van haver-hi moltes i de moltes varietats! En quant a nosaltres crec que no ens va sortir del tot malament ja que pensava que com sempre els nervis em trairien i al final no, vaig fer la exposició com vaig poder i amb la intenció de no fer-la ràpid i poder fer-la amb calma. Crec que ens va sortir millor del que imaginavem, però igual que com he dit abans, ens va faltar una mica de temps ja que al final voliem passar uns videos i sen's va bloquejar l'ordinador tot i que al principi vam mirar que els videos funcionessin.
En conclusió, estic satisfeta de la nostra exposició però com sempre, es podia haver fet millor.
La classe la dividim en dos grups, hi ha el grup A i el grup B. Jo era del grup B.
Jo vaig expossar amb la Gemma Badal l'últim dia i vam fer l'exposició de Gironella, el poble on aquesta noia viu. Vam escollir aquest tema perquè vam creure que seria bo expossar-lo ja que és un lloc que no es coneix gaire i encara que sigui un poble petit, té molt de si.
Al veure les altres exposicions i la meva puc fer algunes comparacions i veure aspectes tant de positius com de negatius.
Quan anavem a veure les exposicions tots nosaltres portàvem un paper on sortia tots els noms de les persones que espossaven i hi havien dos columnes, hi haviem d'apuntar a cada una d'elles els aspectes positius o negatius de cadascún d'aquests nois o noies que feien l'exposició.
Tant d'speces positius com de negatius vaig poder veure que a bastanta gent els i va faltar temps ja que al cap i a la fi 6 minuts son molt pocs i a la majoria els i va faltar temps per poder fer tota l'exposició, vaig poder comprovar que la majoria de gentdiu molts barvarismes. Això si, en quant a les exposicions i van haver-hi moltes i de moltes varietats! En quant a nosaltres crec que no ens va sortir del tot malament ja que pensava que com sempre els nervis em trairien i al final no, vaig fer la exposició com vaig poder i amb la intenció de no fer-la ràpid i poder fer-la amb calma. Crec que ens va sortir millor del que imaginavem, però igual que com he dit abans, ens va faltar una mica de temps ja que al final voliem passar uns videos i sen's va bloquejar l'ordinador tot i que al principi vam mirar que els videos funcionessin.
En conclusió, estic satisfeta de la nostra exposició però com sempre, es podia haver fet millor.
Anunci propi
Després d'haver realitzat a classe amb el Xavier uns analisi d'alguns anuncis, ens va dir que agafessim un anunci i l'analitzessim per el nostre conte i jo he agafat l'anunci de AUSONIA de l'any passat.
Jo he escollit aquest anunci perquè crec que apart de que no és la forma ni la manera més indicada de venda el producte, ja que s'ha de dir que al sortir aquest anunci tothom se'n reia.
El que vol transmetre aquest anunci és que un es senti segur en ell mateix. L'anunci tracta de que una noi vol anar a una festa on hi ha una noia que li agrada i la mare l'acompanya fins al lloc, però un cop allà el noi no vol anar-hi ja que porta ferros i no li agrada i li fa vergonya. La crítica que faig d'aquest anunci és que no té res a veure un noi amb ferros amb un anunci d'ausonia i crec que és com una burla cap a els nois i noies que poten aparatos.
En conclusió, crec que aquest anunci està pensat més cap a riure's d'alguns tipos de gent que no pas per transmetre a la gent maneres de sentir-se mé segur amb un mateix. Aquí deixo l'anunci:
Jo he escollit aquest anunci perquè crec que apart de que no és la forma ni la manera més indicada de venda el producte, ja que s'ha de dir que al sortir aquest anunci tothom se'n reia.
El que vol transmetre aquest anunci és que un es senti segur en ell mateix. L'anunci tracta de que una noi vol anar a una festa on hi ha una noia que li agrada i la mare l'acompanya fins al lloc, però un cop allà el noi no vol anar-hi ja que porta ferros i no li agrada i li fa vergonya. La crítica que faig d'aquest anunci és que no té res a veure un noi amb ferros amb un anunci d'ausonia i crec que és com una burla cap a els nois i noies que poten aparatos.
En conclusió, crec que aquest anunci està pensat més cap a riure's d'alguns tipos de gent que no pas per transmetre a la gent maneres de sentir-se mé segur amb un mateix. Aquí deixo l'anunci:
AQUÀRIUM
El divendres dia 20, la setmana extraordinària, haviem d'anar a un lloc cultural amb una parella d seminari, i jo i la Gemma Badal vam anar a L'AQUÀRIUM.
Tenen molta varietat d'activitats que nosaltres no saviem.
ACTIVITATS EDUCATIVES
Des del Departament d'Educació de L'Aquàrium de Barcelona han elaborat una sèrie d'activitats per a tots els nivells educatius atenint-los als objectius del currículum establert i amb un triple objectiu:
- Apropar l’alumnat al fascinant món submarí, en especial a la mar Mediterrània.
- Sensibilitzar l’alumnat pel que fa a la preservació del medi marí.
- Ésser un suport per al professorat, oferint L’Aquàrium com una eina de treball completa, divertida i interessant.
*Nota: totes les activitats poden ser adaptades a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Es recomana una entrevista prèvia d’assessorament amb el Departament d’Educació.
Hi han activitats per educació infantil, primària i secundària. Com per exemple:
DIBUIXOS
LLENGUADO
Dibuix per pintar.
PEIX LLUNA
Dibuix per pintar.
CAVALLET DE MAR
Dibuix per pintar
MORENA
Dibuix per pintar
TAURONS
Dibuixos de taurons per pintar
Dia del professorat
Els dimecres laborables del curs escolar són el Dia del Professorat a L’Aquàrium. Durant aquests dies i amb reserva prèvia, el professorat hi té l’entrada lliure. El seu equip del Departament d’Educació us ensenyarà les instal·lacions mentre us explica in situ la seva proposta pedagògica. Demaneu-ne informació al Departament de Reserves, al telèfon
93 221 74 74
PUBLICACIONS DE L'AQUÀRIUM
Els fons submarins arran de platja
Pòster de les principals espècies que trobem a les nostres platges.
Els taurons de la Mediterrània
Pòster de les principals espècies de taurons de la Mediterrània.
Els prats submarins de Posidònia
Tenen molta varietat d'activitats que nosaltres no saviem.
ACTIVITATS EDUCATIVES
Des del Departament d'Educació de L'Aquàrium de Barcelona han elaborat una sèrie d'activitats per a tots els nivells educatius atenint-los als objectius del currículum establert i amb un triple objectiu:
- Apropar l’alumnat al fascinant món submarí, en especial a la mar Mediterrània.
- Sensibilitzar l’alumnat pel que fa a la preservació del medi marí.
- Ésser un suport per al professorat, oferint L’Aquàrium com una eina de treball completa, divertida i interessant.
*Nota: totes les activitats poden ser adaptades a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Es recomana una entrevista prèvia d’assessorament amb el Departament d’Educació.
Hi han activitats per educació infantil, primària i secundària. Com per exemple:
DIBUIXOS
LLENGUADO
Dibuix per pintar.
PEIX LLUNA
Dibuix per pintar.
CAVALLET DE MAR
Dibuix per pintar
MORENA
Dibuix per pintar
TAURONS
Dibuixos de taurons per pintar
Dia del professorat
Els dimecres laborables del curs escolar són el Dia del Professorat a L’Aquàrium. Durant aquests dies i amb reserva prèvia, el professorat hi té l’entrada lliure. El seu equip del Departament d’Educació us ensenyarà les instal·lacions mentre us explica in situ la seva proposta pedagògica. Demaneu-ne informació al Departament de Reserves, al telèfon
93 221 74 74
PUBLICACIONS DE L'AQUÀRIUM
Els fons submarins arran de platja
Pòster de les principals espècies que trobem a les nostres platges.
Els taurons de la Mediterrània
Pòster de les principals espècies de taurons de la Mediterrània.
Els prats submarins de Posidònia
diumenge, 13 de desembre del 2009
L'HIPERTEXT
L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.
En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguen, segons la definició de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat" (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa de computador mostre el document enllaçat en un curt període de temps. Una altra forma d'hipertext és el strechtext, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit puga moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueïx al text a què canvie de grandària per graus.
L'hipertext és una de les formes de la hipermèdia que s'enfoca a dissenyar, escriure i redactar text en un mèdia.
Hipertext com a document amb hiperenllaços
A partir de la definició original de Ted Nelson han sorgit altres propostes com el document digital, que es pot llegir de manera no seqüèncial o multiseqüencial.
Un hipertext consta dels elements següents: nodes o seccions, enllaços o hipervincles i ancoratges. Els nodes són les parts de l'hipertext que contenen informació accessible per a l'usuari. Els enllaços són les unions o vincles que s'establixen entre nodes i faciliten la lectura seqüencial o no seqüencial pels nodes del document. Els ancoratges són els punts d'activació dels enllaços.
Els hipertexts poden contindre altres elements, però els tres anteriors són els components mínims. Altres elements addicionals poden ser els sumaris i índexs. En aquest sentit, es parla, per exemple, d'hipertexts de grau 1, 2, etc., segons tinguen la quantitat d'elements necessaris. Actualment la millor expressió dels hipertexts són les pàgines web navegables.
Orígens
La paraula d'hipertext és originària de Ted Nelson[1] referint-se a un sistema en què els arxius de text, veu, imatges i vídeo pogueren interactuar amb els lectors. No obstant això, anteriorment Vannevar Bush va usar la paraula Memex en l'article: "As We May Think", en un número de juliol de 1945 en l'edició de la revista The Atlantic Monthly, sobre la necessitat màquines de processament d'informació mecànicament connectades per a ajudar els estudiosos i executius enfront del que s'estava convertint en una explosió de la informació.
L'any de 1960 Douglas Englebart i Ted Nelson, van desenvolupar un programa de computador que poguera implementar les nocions d'hipermèdia i hipertext. En els anys vuitanta, després que començaren a crear-se les primeres computadores personals, IBM va llançar el sistema de guia i enllaç per a les seues computadores, mentre que Machintosh va desenvolupar la Intermedya i la HyperCard.
ANÀLISI D'ANUNCIS
Un altre anunci que vam analitzar és aquest de DANONE.
Podem veure que és un anunci on els colors son apagats, tons grisos, negres...una música tranquila, les piscines d'aigua de ''relax'', etc...
Però darrere d'aquesta primera imatge que transmet aquest anunci, no ve al cas que possin un prototip de persones amb bon cos, perquè només en poden menjar les persones que tenen aquest cos ''perfecte''? Crec que no és un tipus d'anunci que sigui el més adient per aquest producte.
EDUCACIÓ MEDIÀTICA
A classe de TIC vam estar fent l'anàlisi de dos anuncis perquè ens adonguessim de totes les petites coses que mai ens fixem i per el missatge que hi ha amagat en cada anunci.
Vam estar analitzant l'anunci de coca-cola:
Vam començar analitzant el tipus de família que són, per el que es veu és una família d'un nivell econòmic mitjà tirant cap a alt.
L'anunci es basa en que la dona de casa, va a demanar feina i no li donen perquè li diuen que necessita referències. La dona quan arriba a casa i ho explica, el seu fill gran va a parlar amb l'home que li a relaitzat l'entrevista i li explica tot el que la seva mare a arribat a fer per aquella família, llavors l'home si que la vol treballant allà. La primera impressió que em dona aquest anunci és maco, el sentit de que el fill defensi a la mare, de que s'ajudin mútuament, però quan el Xavier ens el va passar 1, 2 i 3 vegades tots vam poder comporvar que també té la seva part fosca aquest anunci.
Tots vam opinar que aquest anunci es sexista ja que utilitzen a una dona per anar a l'entrevista i que no li donguin la feina. I perquè no a un home? la imatge de la casa quan arriba la dona és veu el pare al sofa i el fill també. La única que es mou és la filla petita.
Vam estar analitzant l'anunci de coca-cola:
Vam començar analitzant el tipus de família que són, per el que es veu és una família d'un nivell econòmic mitjà tirant cap a alt.
L'anunci es basa en que la dona de casa, va a demanar feina i no li donen perquè li diuen que necessita referències. La dona quan arriba a casa i ho explica, el seu fill gran va a parlar amb l'home que li a relaitzat l'entrevista i li explica tot el que la seva mare a arribat a fer per aquella família, llavors l'home si que la vol treballant allà. La primera impressió que em dona aquest anunci és maco, el sentit de que el fill defensi a la mare, de que s'ajudin mútuament, però quan el Xavier ens el va passar 1, 2 i 3 vegades tots vam poder comporvar que també té la seva part fosca aquest anunci.
Tots vam opinar que aquest anunci es sexista ja que utilitzen a una dona per anar a l'entrevista i que no li donguin la feina. I perquè no a un home? la imatge de la casa quan arriba la dona és veu el pare al sofa i el fill també. La única que es mou és la filla petita.
GOOGLE EARTH
En una de les sessions de GITIC hem treballat diferents programes. Nosaltres hem treballat i experimentat amb el GOOGLE EARTH.
Et permet valorar a qualsevol lloc de la terra i veure imatges de satèl·lit, mapes, relleus i edificis 3D. Ara també pots veure galàxies del espai exterior i canons del oceà. Podras explorar un ampli contingut geogràfic, guardar els llocs que visitis i comparti-los amb altres persones.
Característiques del GOOGLE EARTH:
-Imatges històriques de tot el món.
-Dades del fet i la superfície oceànica proporcionades per experts.
-Viatges simplificats amb possiblitat d'incloure audio i gravacions de veu.
-Permet introduïr noms d'hotels, carrers o establiments i et porta a l'adreça exacte.
-El format bàsic és gratuït.
Per accedir al google earth:
1. http://earth.google.com
2. des del google posant: google earth.
PROJECTE TELEMÀTIC I WEBQUEST
Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball coopetariu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s'hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i inofrmació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.
Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professor, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d'implicació per part de l'alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l'abandonament repercuteix negativament en els alumnes.
De projectes telemàtics n'hi ha de diversos tipus. Alguns, com la BEGANADALA d'el patinet ( www.patinet.org) són ideals per a inicirar-se perquè requereixen poca feina prèvia i porques sessions de classe.
Els objectius del projecte telemàtic són:
- Potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes.
- Fomentar l'ús de les tecnologies de la comunicació.
- Aportar materials i recursos per a l'estudi dels sentits.
WEBQUEST
La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).
Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.
Les webquest es basen en el constructivisme, és a dir, en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Van ser ideades per en Bernie Dodge l'any 1995 amb l'ajut d'en Tom March en el desenvolupament pràctic. Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programació.
Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa.
Area Moreira afirma: La Webquest és l'aplicació d'una estratègia d'aprenentatge per descobriment guiat a un procés de treball desenvolupat pels alumnes utilitzant recursos de Internet, és a dir, presentar un problema amb un conjunt de recursos establerts per l'autor/a de la WQ, evitant la navegació simple.
Estructura bàsica d'una webquest:
-Introducció: orienta els alumnes i capta el seu interès, situant-los en una història o problema a resoldre. La introducció deu ser clara i motivadora amb la finalitat de presentar la webquest: el tema sobre el que es treballarà, l'escenari inicial, el plantejament de preguntes, problemes o reptes a resoldre,etc.
-Tasca: En aquest apartat es proporciona a l'alumne una clara descripció del que haurà de fer en finalitzar la webquest així com el nombre de persones que compondran el grup de treball, els papers que hauran d'adoptar els components.
-Procés: explica les estratègies que els estudiants han d'utilitzar per a dur a terme la tasca pas per pas. L'explicació de tot el procés ha de ser curta i precisa, però també detallada.
-Recursos: llocs d'Internet que els alumnes utilitzaran per a realitzar la tasca.
-Avaluació: En aquest apartat s'indica com avaluar el treball realitzat. Per a ell es detallen els criteris d'avaluació en què es basa aquesta avaluació. Depenent del nivell dels alumnes i del tipus d'activitat, es fa una descripció d'allò que es va a avaluar i de com es farà.
-Conclusió: Resumeix l'activitat i anima als estudiants per a que reflexionin sobre el seu procés i resultats.
Orientacions per al professor: És l'únic apartat dirigit al professor. En ell s'inclou els conceptes, objectius i continguts per a ajudar el professor a posar en pràctica aquest recurs d'Internet.
Jo he escollit la webquest de la pedra tallada, aquí deixo la web de la pàgina principal:
http://sites.google.com/site/depedratalladaainternet/home
WebQuest basada en el treball per projectes per alumnes de 3r i 4t d'Aula Oberta.
Hi han cins activitats per realitzar i tot seguit es fan les conclusions i l'avaluació.
Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professor, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d'implicació per part de l'alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l'abandonament repercuteix negativament en els alumnes.
De projectes telemàtics n'hi ha de diversos tipus. Alguns, com la BEGANADALA d'el patinet ( www.patinet.org) són ideals per a inicirar-se perquè requereixen poca feina prèvia i porques sessions de classe.
Els objectius del projecte telemàtic són:
- Potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes.
- Fomentar l'ús de les tecnologies de la comunicació.
- Aportar materials i recursos per a l'estudi dels sentits.
WEBQUEST
La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).
Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.
Les webquest es basen en el constructivisme, és a dir, en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Van ser ideades per en Bernie Dodge l'any 1995 amb l'ajut d'en Tom March en el desenvolupament pràctic. Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programació.
Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa.
Area Moreira afirma: La Webquest és l'aplicació d'una estratègia d'aprenentatge per descobriment guiat a un procés de treball desenvolupat pels alumnes utilitzant recursos de Internet, és a dir, presentar un problema amb un conjunt de recursos establerts per l'autor/a de la WQ, evitant la navegació simple.
Estructura bàsica d'una webquest:
-Introducció: orienta els alumnes i capta el seu interès, situant-los en una història o problema a resoldre. La introducció deu ser clara i motivadora amb la finalitat de presentar la webquest: el tema sobre el que es treballarà, l'escenari inicial, el plantejament de preguntes, problemes o reptes a resoldre,etc.
-Tasca: En aquest apartat es proporciona a l'alumne una clara descripció del que haurà de fer en finalitzar la webquest així com el nombre de persones que compondran el grup de treball, els papers que hauran d'adoptar els components.
-Procés: explica les estratègies que els estudiants han d'utilitzar per a dur a terme la tasca pas per pas. L'explicació de tot el procés ha de ser curta i precisa, però també detallada.
-Recursos: llocs d'Internet que els alumnes utilitzaran per a realitzar la tasca.
-Avaluació: En aquest apartat s'indica com avaluar el treball realitzat. Per a ell es detallen els criteris d'avaluació en què es basa aquesta avaluació. Depenent del nivell dels alumnes i del tipus d'activitat, es fa una descripció d'allò que es va a avaluar i de com es farà.
-Conclusió: Resumeix l'activitat i anima als estudiants per a que reflexionin sobre el seu procés i resultats.
Orientacions per al professor: És l'únic apartat dirigit al professor. En ell s'inclou els conceptes, objectius i continguts per a ajudar el professor a posar en pràctica aquest recurs d'Internet.
Jo he escollit la webquest de la pedra tallada, aquí deixo la web de la pàgina principal:
http://sites.google.com/site/depedratalladaainternet/home
WebQuest basada en el treball per projectes per alumnes de 3r i 4t d'Aula Oberta.
Hi han cins activitats per realitzar i tot seguit es fan les conclusions i l'avaluació.
SETMANA EXTRAORDINÀRIA
En la setmana extraordinària que vam realitzar a mi el dijous em va tocar anar a l'escola Pere Vergés. Vaig triar anar a aquesta escola apart de que és una molt bona escola, perquè he passat la meva infància en aquesta escola. Vaig estar des de p3 fins a 4 de la eso.
Primer el director de l'escola ens va rebre i ens va explicar alguns aspectes d'aquesta institució:
L'Escola Garbí va ser reuda amb una acollida exepcional, com demostra l'elevat nombre de sol·licituds de matrícula que es van rebre i que el centre d'Esplugues de LLobregat no va poder assumir. Aquest fet va provocar que, només tres anys després de la seva creació, s'inaugurés un segon centre amb la mateixa filosofía: seguir l'ideari educatiu de Pere Vergés.
Aquesta vegada, el lloc escollit va ser una antiga masia de l'any 1901, situada al Mas Ram de Badalona, a la vall de Montalegre i al peu de la Conreria. Es tractava d'una finca rústica envoltada de vinyes, transformada al principi del segle XX en una vil·la senyorial per l'arquitecte modernista Sagnier Villavecchia, també responsable dels airosos fanals del Passeig de Gràcia de Barcelona.
El nom
L'any 1968, després de l'adaptació i remodelació de l'edifici, s'inaugurà el nou centre, que va rebre el nom d'Institució Pere Vergés.
Ens van ensenyar primerament les classes i les instal·lacions. Vam anar a una classe de p4 i vam estar un rato veient com feient exercisis de pintar. Després vam baixar a l'aula de música i els nens ens van cantar unes cançons que havien fet pocs dies abans pels pares en el dia de la castanyada. Despres vam anar al menjador on ens van explicar tots els càrrecs de cada nen. Hi ha el càrrec de caps de taula, que consisteix en que cada taula té un cap de recull i don els plats. També i ha el cap de menjador que és un noi/a de 6è de primària que es passeja per tot el menjadot per veure que tot estigui correcte i no passi cap problema.
Després vam anar a la biblioteca on ens van explicar que utilitzen el mateix funcionament que el d'una biblioteca pública.Cada nen té el seu carnet per poder agafar llibres i estan organitzats segons l'edat. De petits a grans. Tot seguit vam finalitzar la visita en una aula de 6è de primària, com i diuen allà, els grans de l'escola i ens van explicar tots els càrrecs que tenien tots els nens.Hi havien els encarregats d'escacs, encarregats d'ordre, encarregats de l'hort, etc...i els més importants els caps de colors. En aquesta escola es tradició que des de p4 cada nena trii un color entre el blau el verd i el blanc i facin grups. Llavors de cada color ha d'haver-hi un capità que controli que tot va bé. I els nois de 6è de primària són els caps de color, però s'han d'escollir un per cada color i és el que té més responsabilitats. Per poder escollir a aquest cada un que es presneta ha de fer un lema i pancartes per tota l'escola i regalar als alumnes de tots els cursos coses fetes a mà per poder ser botats.
En conclusió, és una escola que sempre m'ha agradat moltíssim i m'agradaria poder realitzar-hi pràctiques!
METÀFORES
L'altre dia a classe de TIC amb el Xavier, ens va dictar oralment un dictat i nosaltres, els alumnes haviem d'escriure'l en un document de word. Tot seguit ens vam canviar de llocs i vam corregir el poema del company subratllant amb retolador les faltes d'ortografia que tenia.
Després d'haver fet el dictat el Xavier ens va estar ensenyant tota una diversitat de jocs molt divertits per poder jugar-hi des de l'ordinador.
Vam estar practicant tres tipos de jocs:
El primer tractava de que l'ordinador ens ajudava a apendre els diversos materials que hi ha a l'aula de química, l'ordinador és com el professor que ens ensenya.
L'altre joc, i per a mi el que més em va agradar,consistia en diferents paissatges i diferentes formes i tu havies de passar una vola del principi de la pantalla al final de tot de la pantalla però per aconseguir-ho has de poder tapar els forats o altres paranys per aconesguir que la bola arribi al final. Per poder impedir aquests paranys tens un llapis amb el que pots anar dibuixant rectes, rodones, etc..el que creguis convenient per poder arribar a la final.
I l'últim i que no ens va donar gaire temps d'acabar va ser un que tractava d'un robot, en aquest no i vam poder jugar ja que no ens va donar massa temps. Però el Xavier per explicar el joc va fer que era un robot i una persona de la classe l'havia d'anar indicant amb poques paraules, com per exemple: 90 graus a la dreta, 30 a l'esquerra, tres passes a la dreta, etc... i així fins a fer-lo arribar a la porta. Així ens a explicar com anava el joc.
Aquesta classe m'ho vaig passar molt bé ja que aquests jocs em van agradar moltíssim.
Després d'haver fet el dictat el Xavier ens va estar ensenyant tota una diversitat de jocs molt divertits per poder jugar-hi des de l'ordinador.
Vam estar practicant tres tipos de jocs:
El primer tractava de que l'ordinador ens ajudava a apendre els diversos materials que hi ha a l'aula de química, l'ordinador és com el professor que ens ensenya.
L'altre joc, i per a mi el que més em va agradar,consistia en diferents paissatges i diferentes formes i tu havies de passar una vola del principi de la pantalla al final de tot de la pantalla però per aconseguir-ho has de poder tapar els forats o altres paranys per aconesguir que la bola arribi al final. Per poder impedir aquests paranys tens un llapis amb el que pots anar dibuixant rectes, rodones, etc..el que creguis convenient per poder arribar a la final.
I l'últim i que no ens va donar gaire temps d'acabar va ser un que tractava d'un robot, en aquest no i vam poder jugar ja que no ens va donar massa temps. Però el Xavier per explicar el joc va fer que era un robot i una persona de la classe l'havia d'anar indicant amb poques paraules, com per exemple: 90 graus a la dreta, 30 a l'esquerra, tres passes a la dreta, etc... i així fins a fer-lo arribar a la porta. Així ens a explicar com anava el joc.
Aquesta classe m'ho vaig passar molt bé ja que aquests jocs em van agradar moltíssim.
LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Des que som petits, les persones anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què apralr, amb qui, on, per què i com. És a dir , des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar pat de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació o la dels altres.
Podem afirmar, com esmenta Loayza, que aquesta competència és integral, ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacinades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos, i amb els latres sistemes de comunicació en general. Naturalment, l'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives. Per a ells, doncs, un conjunt de normes quue es van adquirint al llarg del procés de socialització.
Com veiem, doncs, aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, a més, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris.
Els sistemes primàris són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta, una nota, un cartell, una notícia, etc...
QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?
La competència comunicativa és le terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant al coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovadora de motivacions, necessitats i experiències.
COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA:
-Competència lingüística/gramatical
-Competència sociolingüïstica
-Competència discursiva
-Competència estratègica.
Podem afirmar, com esmenta Loayza, que aquesta competència és integral, ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacinades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos, i amb els latres sistemes de comunicació en general. Naturalment, l'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives. Per a ells, doncs, un conjunt de normes quue es van adquirint al llarg del procés de socialització.
Com veiem, doncs, aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, a més, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris.
Els sistemes primàris són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta, una nota, un cartell, una notícia, etc...
QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?
La competència comunicativa és le terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant al coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovadora de motivacions, necessitats i experiències.
COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA:
-Competència lingüística/gramatical
-Competència sociolingüïstica
-Competència discursiva
-Competència estratègica.
HABILITATS LINGÜÍSTIQUES
Llegir és le procés mitjançant el qual comprenem un text escrit. Llegir vol dir compendre. Llegir no vol dir descodificar.
Implicacions que té llegir vol dir compendre:
LLegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construïr el significat del text. Quan llegim el significat que té l'escrit no és una rèplica del sginificat de l'autor li a volgut donar sino que és una construcció pròpia. Cadascú ho entén d'una manera. Depèn de la motivació de la persona en el text.
Llegir es aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun objectiu.L'objectiu. L'ojectiu ens guia en la lectura. Els objectius poden ser molts i molt variats. L'objectiu ens marca com llegim.
Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de relacionar allò que llegeix amb allò que ja sap i a més a d'ajudar a transformar els coneixements previs. ( contructivisme )
Llegir és un procés de predicció i inferència contin. Inferència= habilitat de compendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta ( context )
Quan llegim fem unes hipòtesis sobre el significat del text que llegirem sino que mentre anem llegint anem parts del text. Mentre anem llegint anem verificant o refutant les hipòtesi.
PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA
EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA
(Model teòric de Linda Flower i John R.Hayes, 1981 )
La situació de comunicació: Conte tots els elements que són externs a l'escripot. El problema retòric: Conjunt de cirsumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure. Allò que fa que ja em posi a escriure. Problema= situació a resoldre a positiu. Solució: El text.
Memòria a llarg termimi: inclou tots els coneixements que l'escriptor té enregistrats en el seu cervell i sobre el contingut temàtic, sobre l'audiència. Amb el temps hem anat enregistrant molta informació. Tenim molts coneixements. Tot això ho emmagatzemem a la memòria a llarg termini.
Diferents estructures del text:
Per plans, redactar i revisar: Control= Mecanisme que s'encarrega de regular en quin moment actua cadascún d'aquests subprocessos. ( Fer plans, redactar i revisar )
Intenar explicar quins mecanismes es posen en acció quan escrivim un text. Abans només valoraven el producte final, no valoraven el procés. L'any 96 Hayes va fer una actualització. Va ser encara més complex d'explicar. Però va incorporar un component actitudinal que inclou actituds i emocions. La resta segeix millor el de l'any 81.
(Model teòric de Linda Flower i John R.Hayes, 1981 )
La situació de comunicació: Conte tots els elements que són externs a l'escripot. El problema retòric: Conjunt de cirsumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure. Allò que fa que ja em posi a escriure. Problema= situació a resoldre a positiu. Solució: El text.
Memòria a llarg termimi: inclou tots els coneixements que l'escriptor té enregistrats en el seu cervell i sobre el contingut temàtic, sobre l'audiència. Amb el temps hem anat enregistrant molta informació. Tenim molts coneixements. Tot això ho emmagatzemem a la memòria a llarg termini.
Diferents estructures del text:
Per plans, redactar i revisar: Control= Mecanisme que s'encarrega de regular en quin moment actua cadascún d'aquests subprocessos. ( Fer plans, redactar i revisar )
Intenar explicar quins mecanismes es posen en acció quan escrivim un text. Abans només valoraven el producte final, no valoraven el procés. L'any 96 Hayes va fer una actualització. Va ser encara més complex d'explicar. Però va incorporar un component actitudinal que inclou actituds i emocions. La resta segeix millor el de l'any 81.
dimarts, 8 de desembre del 2009
PRIMERS DIES DE CLASSE
Els primer dies de classe vam fer unes activitats que ens van fer adonar de coses que mai ens haviem fixat.
L'Imma ens va dictar en veu alta set paraules aproximadament que volien dir el mateix, és a dir, sinònims, llavors ens deixava un temps perquè cadascú de nosaltres poses un número del 1 al 7 x exemple, de la paraula que trovabem més suau a la més forta. Tot segit l'Imma anava dient oralment les paraules i els números i haviem d'anar aixecant les mans per veure si tots pensavem el mateix o no. Un exemple de paraules van ser: Brut, Impur, Infecte, llardós, merdós,porc i ronyós. A partir d'aqui al costat posaves el número i després posavem en comú.
Ens vam adonar que per exemple, x una persona la paraula brut per ell és molt en canvi per una altre aquesta mateixa paraula no significa res, és a dir, que tothom té maneres diferents de pensar les coses i de sentir-les.
L'activitat em va agradar molt ja que em va fer adonarme'n d'aquestes petites coses que mai te les pares a pensar.
L'Imma ens va dictar en veu alta set paraules aproximadament que volien dir el mateix, és a dir, sinònims, llavors ens deixava un temps perquè cadascú de nosaltres poses un número del 1 al 7 x exemple, de la paraula que trovabem més suau a la més forta. Tot segit l'Imma anava dient oralment les paraules i els números i haviem d'anar aixecant les mans per veure si tots pensavem el mateix o no. Un exemple de paraules van ser: Brut, Impur, Infecte, llardós, merdós,porc i ronyós. A partir d'aqui al costat posaves el número i després posavem en comú.
Ens vam adonar que per exemple, x una persona la paraula brut per ell és molt en canvi per una altre aquesta mateixa paraula no significa res, és a dir, que tothom té maneres diferents de pensar les coses i de sentir-les.
L'activitat em va agradar molt ja que em va fer adonarme'n d'aquestes petites coses que mai te les pares a pensar.
RECITACIÓ ORAL
Ja hem començat les recitacions orals! Jo la vaig fer el primer dia i la veritat és que no em va anar gens bé. M'ho sabia perfecte però al posar-me al davant els nervis em van traïr i em vaig quedar en blanc.
Al revés que jo, hi van haver nois i noies que ho van fer perfecte, un bon to de veu, expressions amb la cara, moviments amb las mans i el cos per acompanyar la recitació, tot un exit.
I s'altres que com jo els nervis ens han traït i no ens a sortit gaire bé. Un cop treta la recitació de seobre la situació canvia molt si estas sentat veient-les de que si l'estas recitant.
La veritat és que es fa un molt bon clima i es disfruta molt veient-les i encara més si les fan bé.
Per les persones que encara els i queda molta sort i res de nervis!
Aquí deixo escrit el poema que vaig recitar:
NOVEMBRE
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
Al revés que jo, hi van haver nois i noies que ho van fer perfecte, un bon to de veu, expressions amb la cara, moviments amb las mans i el cos per acompanyar la recitació, tot un exit.
I s'altres que com jo els nervis ens han traït i no ens a sortit gaire bé. Un cop treta la recitació de seobre la situació canvia molt si estas sentat veient-les de que si l'estas recitant.
La veritat és que es fa un molt bon clima i es disfruta molt veient-les i encara més si les fan bé.
Per les persones que encara els i queda molta sort i res de nervis!
Aquí deixo escrit el poema que vaig recitar:
NOVEMBRE
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
ELS DEBATS
Per fi ja han començat els debats que tothom esperava! Els debats es componen de grups de deu persones i han d'escollir un tema, a partir d'aquí cinc del grup han d'estar a favor d'aquest tema i cinc del grup han d'estar en contre d'aquest.
Ami em va tocar fer-lo el primer dia i el meu grup estava format per 10 persones justes, la Bianca, La Estefania,la Gemma, la Audrey i jo estavem a favor del tema de que fesin les escoles diferenciades, és a dir, o nomes de nens o només de nenes.I l'altre grup es componia per la Judit Espejo, la Vanessa Hernandez, la Marta i la Vanessa i elles estaven en contra. Ens vam vestir unes de color negre i unes altres de color blanc amb relació a que són color oposats. La meva opinió és que ho vam fer bé, ja que estavem amb ordre, primer sortien les k presentaven el tema, després una de cada grup que defensava la seva opinió, després les preguntes i tot seguit les conclusions. Estavem força nerviosos però jo crec que ens va anar bé. Pel que fa al temps només va haver-hi una persona que es va accedir, però cap incidència més.
Els següents dies que n'estem fent més faig comparacions dels debats que veig amb el nostre. Pode ens alguns no estan molt organitzats, alguns altres llegeixen molt dels folis que tenen a mà, però en general crec que els estem portant bastant bé. Jo crec que una de les coses que més m'han agradat dels debats i que nosaltres vam fer és un power per ajudar una mica més amb cites o notícies que havien sortit perquè estigues més argumentat. També un dels aspectes que crec important és que no es notes gaire que està tot preparat, és a dir, és un debat, les opinions s'han d'improvitzar. Espero que els que encara han d'expossar els i vagi molt bé!
Ami em va tocar fer-lo el primer dia i el meu grup estava format per 10 persones justes, la Bianca, La Estefania,la Gemma, la Audrey i jo estavem a favor del tema de que fesin les escoles diferenciades, és a dir, o nomes de nens o només de nenes.I l'altre grup es componia per la Judit Espejo, la Vanessa Hernandez, la Marta i la Vanessa i elles estaven en contra. Ens vam vestir unes de color negre i unes altres de color blanc amb relació a que són color oposats. La meva opinió és que ho vam fer bé, ja que estavem amb ordre, primer sortien les k presentaven el tema, després una de cada grup que defensava la seva opinió, després les preguntes i tot seguit les conclusions. Estavem força nerviosos però jo crec que ens va anar bé. Pel que fa al temps només va haver-hi una persona que es va accedir, però cap incidència més.
Els següents dies que n'estem fent més faig comparacions dels debats que veig amb el nostre. Pode ens alguns no estan molt organitzats, alguns altres llegeixen molt dels folis que tenen a mà, però en general crec que els estem portant bastant bé. Jo crec que una de les coses que més m'han agradat dels debats i que nosaltres vam fer és un power per ajudar una mica més amb cites o notícies que havien sortit perquè estigues més argumentat. També un dels aspectes que crec important és que no es notes gaire que està tot preparat, és a dir, és un debat, les opinions s'han d'improvitzar. Espero que els que encara han d'expossar els i vagi molt bé!
dimecres, 25 de novembre del 2009
Conferència Cibernàrium.
El dia 16/11/2009 vam tenir una conferència al Cibernàrium.
Primer ens van fer una conferència, després ens van fer unes anquestes i per finalitzar vam fer un petit debat.
La conferència ens parlaven sobre la web 2.0
El cibernàrium és un centre d'alfebatització i capacitat digital.
Formació i divulgació de les noves tecnologies.
Té tres línies d'activitats:
- Iniciat amb internet
- Creix amb internet
- Itineraris de formació
A qui va dirigit?
A tots els ciutadans majors de setze anys.
Model formatiu:
- Càpsules de curta durada ( de una a quatre hores )
Les activitats es fan diversos dies i diverses hores. Va dirigit per persones que ja dominen una mica aquest tema. Hi han dos formadors per aula, màxim vint alumnes. Hi han vuitanta dos activitats diferents. Actualitzen les activitats cada trimestre. Intenten fer divulgació.
Les xifres del cibernàrium són unes 60.000 participants al 2008. 55% són dones.
Formació de noves tecnologies. Hi ha molta demanda. Potenciació de la línia: ''creix amb internet''. Les inscripcions són cada divendres.
Escola filosòfica:
Professar una filosofia, una ética, un model de vida. La paraula, el diàleg i la escriptura.
Escola del llibre sagrat.
Hermenéutica. Revelació divins i reverencia del text. El llibre, la repetició i la memòria. Tallers gremials= Els gremis i el magisteri. Apendre fent
Escola burgesa:
Ciutadania ''massiva'', treball industrial, disciplina civil: fàbriques, pissarres, murs i uniformitat.
Escola reserva: societat del espectacle: el joc, l'imitació i la docilitat. Cultura horitzontal.
Fàbriques i coneixement: centralitzades, burocràtiques, ments escolaritzades, potenciadores de la docilitat.
VOZME, APROBBO
WEB 2.0= Las mentides de la xarxa. Dos importants noticies: una bona i una dolenta. Web 1.0= Lectura. Pàgina, estàtica, client, webmaster.
web 2.0= Escriptura compartida. sms, moviment, totes les web que permeten jugar, confia en els seus usuaris.
VÍDEO
Aquí deixo penjat el vídeo que vam realitzar la Bianca Jimenez, la Gemma Badal, L'Audrey Onorich i jo, l'Anna Cid.
ESPERO QUE US AGRADI!
ESPERO QUE US AGRADI!
Fer de mestre. Eulàlia Bosch
El dia 16/11/09 vam tenir una conferència pel matí de l'Eulàlia Bosch que va venir a la universitat.
Eulàlia Bosch va ser moltes coses, tant com professora de filosofia, organitzadora d'esposicions d'art, ha publicat alguns llibres i va ser directora de L'IREP.
Alguns elements que la personalitzen:
Té un constant interés per l'educació, constant diàleg,proximitat intencionada que manté amb tots quest elements: contacte amb els infants, la filosofia, els professors. Diu que s'ha de pensar molt en l'ofici de ser mestre.
Cada vegada que pensem en la paraula mestre, ens venen al cap els infants. És un ofici que ens hem de fixar en els detalls. Ena hauriem de fixar en els infants que creixen, la relació que pensen entre noslatres i els nens és estàtica.
Per molt que a l'aula estiguin quiets i callats estan creixent. Estan davant nostre creixent i nosaltres estem intervenint en aquest creixement. El nen s'ha d'acostumar a un lloc que acava d'aterrar, és nou per a ell. A les escoles, la veritable estrangeria no són els que venen de fora, són els propis nois que començen a conèixer un nou món. Els ha d'ajudar a ser algú aquí. Tots fem de mestre a tothom.
Apendre a viure a la teva ciutat és apendre a viure a totes les ciutats.
Com a mestres els hem d'ajudar amb la seva pròpia singularitat.
www.anycerda.org
Es important que les escoles tinguin present quin espai cultural tenen al voltant. L'escola podria ser un lloc per pensar. Els nens són curiosos per necssitat, si no fan preguntes no podran descubrir aquesta societat. Cals aber trobar el lloc, el lloc on passen les hores.
Per ser docent, cal saber ser sabi. Si no tens passió pels nens, no es pot dedicar a ser mestre.
Fer de mestre vol dir ajudar a cada nen a veure quin és el seu lloc.
Eulàlia Bosch va ser moltes coses, tant com professora de filosofia, organitzadora d'esposicions d'art, ha publicat alguns llibres i va ser directora de L'IREP.
Alguns elements que la personalitzen:
Té un constant interés per l'educació, constant diàleg,proximitat intencionada que manté amb tots quest elements: contacte amb els infants, la filosofia, els professors. Diu que s'ha de pensar molt en l'ofici de ser mestre.
Cada vegada que pensem en la paraula mestre, ens venen al cap els infants. És un ofici que ens hem de fixar en els detalls. Ena hauriem de fixar en els infants que creixen, la relació que pensen entre noslatres i els nens és estàtica.
Per molt que a l'aula estiguin quiets i callats estan creixent. Estan davant nostre creixent i nosaltres estem intervenint en aquest creixement. El nen s'ha d'acostumar a un lloc que acava d'aterrar, és nou per a ell. A les escoles, la veritable estrangeria no són els que venen de fora, són els propis nois que començen a conèixer un nou món. Els ha d'ajudar a ser algú aquí. Tots fem de mestre a tothom.
Apendre a viure a la teva ciutat és apendre a viure a totes les ciutats.
Com a mestres els hem d'ajudar amb la seva pròpia singularitat.
www.anycerda.org
Es important que les escoles tinguin present quin espai cultural tenen al voltant. L'escola podria ser un lloc per pensar. Els nens són curiosos per necssitat, si no fan preguntes no podran descubrir aquesta societat. Cals aber trobar el lloc, el lloc on passen les hores.
Per ser docent, cal saber ser sabi. Si no tens passió pels nens, no es pot dedicar a ser mestre.
Fer de mestre vol dir ajudar a cada nen a veure quin és el seu lloc.
dimecres, 4 de novembre del 2009
LECTURA EN VEU ALTA
L'última dia de comunicació oral, escrita i digital (3/11/09) vam estar treballant la lectura en veu alta.
En els seminaris cadascú amb la seva tutora havia de practicar la lectura en veu alta pero els que encara no ho haviem fet ens vam quedar una hora més el dimarts per poder practicar-ho a classe.
Vam començar fent una lectura en veu alta d'una companya de classe i vam dir les coses que a cadascú li semblava que havia fet o pitjor o millor en tots els aspectes. I aquesta persona també es va fer una autocrítica d'ella mateixa per reconèixer els seus errors.
Tot seguit la Imma ens va entregar una fotocòpia on ens deia alguns punts essencials per poder fer una bona lectura en veu alta.
Llegir en veu alta no és només la veu, sinó també les pauses, els silencis, l'actitud del lector, la mirada, les entonacions, el ritme, la velocitat, l'articulació...
-Llegir vol dir comprendre.
-Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text.
-Recollir l'atenció del auditori.
-Respectar les unitats de significat de què es componen les frases.
-Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més de pressa la informació que no es consideri rellevant.
-Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.
-Marcar amb canvis de to la informació rellevant del text.
-Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.
-Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.
-Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.
En els seminaris cadascú amb la seva tutora havia de practicar la lectura en veu alta pero els que encara no ho haviem fet ens vam quedar una hora més el dimarts per poder practicar-ho a classe.
Vam començar fent una lectura en veu alta d'una companya de classe i vam dir les coses que a cadascú li semblava que havia fet o pitjor o millor en tots els aspectes. I aquesta persona també es va fer una autocrítica d'ella mateixa per reconèixer els seus errors.
Tot seguit la Imma ens va entregar una fotocòpia on ens deia alguns punts essencials per poder fer una bona lectura en veu alta.
Llegir en veu alta no és només la veu, sinó també les pauses, els silencis, l'actitud del lector, la mirada, les entonacions, el ritme, la velocitat, l'articulació...
-Llegir vol dir comprendre.
-Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text.
-Recollir l'atenció del auditori.
-Respectar les unitats de significat de què es componen les frases.
-Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més de pressa la informació que no es consideri rellevant.
-Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.
-Marcar amb canvis de to la informació rellevant del text.
-Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.
-Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.
-Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.
Com parlar bé en públic.
El dia 29/10/09 a classe vam veure un vídeo d'un debat on dos grups debatien un tema. Ens vam poder fer una idea de com fer els nostres debats que tenim per d'aquí molt poc i que ens aportés idees.
Tot seguit vam haver d'entregar uns apunts fets per nosaltres després d'haver llegit el llibre de com parlar bé en públic i cadascú havia d'agafar les idees principals perquè a un mateix li serveixi per poder fer una bona exposició oral, tant per fer bé la part oral com per fer bé el Power Point.
Però no ens va donar gairé temps per poder comomentar els apunts que haviem fet ie ls vam entregar.
Jo vaig treure idees princiapls com per exemple:
-Parlar amb presició, brevetat i sense retòrica falsa
-captar l'atenció del públic
-una bona preparació o un bon guió
-bona actitud
-bona entonació
-Coherència, cohesió i claredat.
-Cridar l'atenció
- Treure conclusions
-Explicar anècdotes
-Destacar allò que li interessa al públic
-Determinar un objectiu
-Practicar davant d'un mirall o repetir el discurs molts cops mentre faig coses.
-Acceptar que estas nerviós i preocurar mantenir els nervis sota control.
-Una bona preparació o un bon guió.
-Parlar poc a poc i amb naturalitat
-Determinar un objectiu
-Bon volum i entonació de la veu
-Bona posició del cos
-Gesticulació correcta
-En el power point poc text
-Saber perfectament el que vols dir
-Respondre preguntes: Per què,qui,què i com
ANÀLISI D'ANUNCIS.
El dia 22/10/09 vam estar a classe fent anàlisi d'anuncis. Vam veure un anunci d'unes galeries i el vam estar analitzan després de veure'l bastantes vegades i poder fixar-nos en tot. Vam analitzar el so, la veu, les imatges, els colors, etc...
Al final de la classe la Imma ens va possar l'anunci d'un cotxe que qui volia el podia comentar voluntàriament i és el que faré tot seguit:
L'anunci a part d'anunciar un cotxe, parla també d'altres valors com són la solidaritat i la companyia.
L'anunci es basa en que una nena va a una botiga i es compra un animal i va creixent a mesura que li van donant carinyu, amor i companyia.
La música és tranquila i ja acompanya amb la història de l'anunci. Hi ha molta lluminositat, hi han trosos d'alegria i d'altres de tristesa.
Al final l'animal creix tant que no i cap en el cotxe i el deixen a casa, però llavors el torben a faltar i s'acaven comprant un altre cotxe suposadament més gran perquè hi pugi entrar. L'objectiu de l'anunci, que els que el veuen pensin que el cotxe és gran i espaiós. Un final feliç.
Al final de la classe la Imma ens va possar l'anunci d'un cotxe que qui volia el podia comentar voluntàriament i és el que faré tot seguit:
L'anunci a part d'anunciar un cotxe, parla també d'altres valors com són la solidaritat i la companyia.
L'anunci es basa en que una nena va a una botiga i es compra un animal i va creixent a mesura que li van donant carinyu, amor i companyia.
La música és tranquila i ja acompanya amb la història de l'anunci. Hi ha molta lluminositat, hi han trosos d'alegria i d'altres de tristesa.
Al final l'animal creix tant que no i cap en el cotxe i el deixen a casa, però llavors el torben a faltar i s'acaven comprant un altre cotxe suposadament més gran perquè hi pugi entrar. L'objectiu de l'anunci, que els que el veuen pensin que el cotxe és gran i espaiós. Un final feliç.
EL DEBAT.
A classe de comunicació oral, escrita i digital, l'Imma ens va explicar que hauríem de fer grups de deu persones per poder fer un debat de cinc contra cinc.
L'altre dia ens va donar el paper amb les condicions a cumplir per poder fer aquest debat.
Els grups han de ser de vui a deu persones formats per dos equips, cinc a cada grup i cada grup a d'escollir com anar fent aquest debat. Uns han de tenir el paper de caps i els altres han d'anar fent preguntes. El temps màxim és de dotze minuts. Ens haurem de fer una avaluació mútua.
El meu grup som nou persones i debatirem el tema de les escoles mixtes o nomes de nois o noies.
Espero que ens vagi molt bé i molta sort a totes els altres grups!
L'altre dia ens va donar el paper amb les condicions a cumplir per poder fer aquest debat.
Els grups han de ser de vui a deu persones formats per dos equips, cinc a cada grup i cada grup a d'escollir com anar fent aquest debat. Uns han de tenir el paper de caps i els altres han d'anar fent preguntes. El temps màxim és de dotze minuts. Ens haurem de fer una avaluació mútua.
El meu grup som nou persones i debatirem el tema de les escoles mixtes o nomes de nois o noies.
Espero que ens vagi molt bé i molta sort a totes els altres grups!
Conferència d'audiovisuals.
L'Imma ens va posar una conferència d'audiovisuals de Guillermo Orozco que parlava sobre audiovisuals.
Deia que la imatge és universal. Tots sabem veure, escoltar. Hi ha moltes maneres de veure. Hi han coses que no veiem a simple vista. Apendre al principi de representació. La camara passa per sobre de la realitat i va agafant coses. S'ha d'entrenar per fer audiovisuals.
L'educació pels medis són varis, està la família, els productors, les empreses, etc... Que poden intervenir. Hi ha dos protagonistes: L'escola i la família.
Els nens consumeixen amb pantalles. Es qüestió de responsabilitats. El que fem amb la família o l'escola influeix amb la televisió. Si amb la família no hi ha comunicació el nen veurà més la televisió. L'escola i la família tenen que treballar junts.
Els mitjans de comunicació tenen uns responsabilitat i és que eduquen.Les audiències s'estan educant a base del que veuen. Tenen que assumir la responsabilitat. Tota producció es una representació. Tot el que ve per imatge és demanada per el professor, és complementari a la paraula. Tot és audiovisuals. Substitueixen moltes coses. Es passa de la lògica escrita a la digital. No és el mateix l'ensenyament presencial que amb els audiovisuals. Tenim el pensament de que estem avançant. S'han de fer alfebatitzacions. L'autodirectisme no és suficient, es necessita l'ajuda del professor. Les noves tecnologies s'adopten a nous canvis. Hi ha coses amagades darrere lo evident.
Deixo escrita la pàgina on es pot trobar aquesta conferència per si algú està interessat/da:
www.xtec.cat/pràctiques compartides/conferència audiovisuals.
LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: planificació, composició i revisió.
L'escriptura com un procés NO lineal on No es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final d'un escrit.
El procés d'elaboració d'un text s'inicia, amb la planificació. Es fan els primers intents de redacció, amb un, dos o més esborranys. És habitual que mentre anem construint el text, anem duent a terme una primera revisió del text, rellegint i reconstruint abans de continuar. S'han de teni ben clares les tres etapes.
- La planificació: Establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estretègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la infromació que volem transmetre.
Anàlisi de la situació comunicativa:
- A qui vull escriure( grau de formalitat, fórmula de tractament, gènere, varietat dialectal) sobre què vull escriure, per què vull esciure, sobre què vull esciure, com ho vull esciure.
- Recollida de la informació: pluja d'idees, documentació, prendre apunts.
- Selecció i ordenació de la informació: selecciño d'idees, ordenació de les idees, tècniques d'agrupació.
- Tècniques d'orientació: Numeració, esquema.
La redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit. Estructura del text:
- Paràgraf, connector ( senyalitzar, organitzar, relacionar) puntuació ( coma, punt i coma, punt, dos punts, punts sospensius,etc..) l'estil ( adequació, claredat, precisió, concisió, variació )
La revisió: examinar. Evaluar el que hem escrit, decidir si s'dadiu amb les nostres expecattives i si convé modificar alguna cosa.
El procés d'elaboració d'un text s'inicia, amb la planificació. Es fan els primers intents de redacció, amb un, dos o més esborranys. És habitual que mentre anem construint el text, anem duent a terme una primera revisió del text, rellegint i reconstruint abans de continuar. S'han de teni ben clares les tres etapes.
- La planificació: Establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estretègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la infromació que volem transmetre.
Anàlisi de la situació comunicativa:
- A qui vull escriure( grau de formalitat, fórmula de tractament, gènere, varietat dialectal) sobre què vull escriure, per què vull esciure, sobre què vull esciure, com ho vull esciure.
- Recollida de la informació: pluja d'idees, documentació, prendre apunts.
- Selecció i ordenació de la informació: selecciño d'idees, ordenació de les idees, tècniques d'agrupació.
- Tècniques d'orientació: Numeració, esquema.
La redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit. Estructura del text:
- Paràgraf, connector ( senyalitzar, organitzar, relacionar) puntuació ( coma, punt i coma, punt, dos punts, punts sospensius,etc..) l'estil ( adequació, claredat, precisió, concisió, variació )
La revisió: examinar. Evaluar el que hem escrit, decidir si s'dadiu amb les nostres expecattives i si convé modificar alguna cosa.
LA DESCRIPCIÓ
El dia 22/10/09 a classe de comunicació oral, escrita i digital vam estar treballant amb unes fotocòpies la descripció. L'Imma ens va possar unes cançons perquè escoltèssim i cadascí apuntes en un paper que era el que ens transmetien aquelles cançons per després posar-ho en comú.
També vam fer la mateixa activitat amb uns contes i uns anuncis.
Ens va possar les cançons:
- El gripau blau, Ara va de bo
-Lila, Whiskyn's
- Pedro Navaja, Gato Pérez
-Com un puny, Raimon.
- Nit de Sant Joan, Sisa.
De poesia visual ens va possar:
- Passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa.
De novel·la:
- El carrer estret, Josep Pla.
- Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson.
De conte:
- Abiyoyo,explicat i cantat per Xesco Boix
I al final ens va possar el video de:
Summercat, de l'anunci d'estrella damm.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, etc...
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques dierents dels objectes. El to pot ser: Subjectiu o objectiu. I també es poden distingir dues classes de descripció:
-l'objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i presició possible.
- la subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.
Hi han tres estructures dels textos descriptius:
-Establiment del tema. (explorar la situació )
- Caracterització. (esquema estructural )
- Relació amb el món exterior.( redacció del text )
Tècniques descriptives:
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivals.
- Verbs en present o imprefecte d'indicatiu.
- Paraules que descriuen impressions sensorials.
- Terminologia.
- Definicions.
- Enumeracions.
- Recursos expressius. ( comparacions, metonímies, personificacions, al·literació. )
El lenguaje y las lenguas.
El dia 8/10/09 a classe de comunicació oral, escrita i digital vam estar treballant un text de TUSON que es titulava: algo más que un medio de comunicación.
El text tractava de totes les senyals que existeixen que totes elles transmeten informació. En el llenguatge humà sinó dos per les senyals i les combinacions de senyals no existiria ni la llengua ni el llenguatge. Tots els éssers humans ens comuniquem per mitjà d'una llengua o d'una altre. Els humans tenim com a facultat, el llenguatge. El llenguatge té diferents nivells.Llenguatge i pensaments van units. El llenguatge és el responsable de que sigem capaços de pensar. El llenguatge és el soport bàsic de la memòria. No sempre que parlem intentem transmetre informació a una altre persona. A vegades només és una descarga, una manifestació del propi estat d'ànim. És algo més que un instrument per la comunicació. És el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que hi ha. Quan parlem amb els altres podem construir una realitat. El llenguatge és le factor bàsic que ens constitueix com éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte. Dos elements que ens diferencien dels altres éssers:
-La cuantitat
-La qualitat.
La llengua permet organitzar conceptes. L'organització es bàsica. L'escriptura ens ajuda moltíssim per organitzar el pensament. Hi ha memòria individual i memòria escrita.
El text tractava de totes les senyals que existeixen que totes elles transmeten informació. En el llenguatge humà sinó dos per les senyals i les combinacions de senyals no existiria ni la llengua ni el llenguatge. Tots els éssers humans ens comuniquem per mitjà d'una llengua o d'una altre. Els humans tenim com a facultat, el llenguatge. El llenguatge té diferents nivells.Llenguatge i pensaments van units. El llenguatge és el responsable de que sigem capaços de pensar. El llenguatge és el soport bàsic de la memòria. No sempre que parlem intentem transmetre informació a una altre persona. A vegades només és una descarga, una manifestació del propi estat d'ànim. És algo més que un instrument per la comunicació. És el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que hi ha. Quan parlem amb els altres podem construir una realitat. El llenguatge és le factor bàsic que ens constitueix com éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte. Dos elements que ens diferencien dels altres éssers:
-La cuantitat
-La qualitat.
La llengua permet organitzar conceptes. L'organització es bàsica. L'escriptura ens ajuda moltíssim per organitzar el pensament. Hi ha memòria individual i memòria escrita.
dimarts, 3 de novembre del 2009
BLOC DE NOTES.
http://www.google.com/notebook/html?nbid=BDReISgoQrZeSscEk&hl=es
El passat 2 d'octubre, a classe de gestió de la informació vam estar treballant el bloc de notes. Cadascú el va compartir amb els seus companys dels treballs en grup.
Jo a classe vaig fer el títol de idees per regals i vaig possar-hi diferentes opcions.
He deixat la pàgina per qui vulgi veure-ho.
El passat 2 d'octubre, a classe de gestió de la informació vam estar treballant el bloc de notes. Cadascú el va compartir amb els seus companys dels treballs en grup.
Jo a classe vaig fer el títol de idees per regals i vaig possar-hi diferentes opcions.
He deixat la pàgina per qui vulgi veure-ho.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
QUI ETS,TU? Quatre pinzellades.
La persona que he escollit descriure és una noia que físicament crida molt l'atenció. Físicament ella és alta, rossa, cabell llarg, ulls marrons, una pell fina i cuidada, a vegades porta ulleres, llavis carnosos, és prima, té llargada de cames i té la pell blanqueta.
Pel que fa a la personalitat, pel poc que he pogut observar i parlar amb ella, és una noia que a primera vista és tranquil·la, tant en la forma de parlar com per la forma de fer les coses, el seu somriure expressa també tranquil·litat, és passiva a l'hora d'explicar les coses i no és gens nerviosa.
És una persona que va vestida sempre molt conjuntada, m'agrada el gust que té per la roba i sobretot per les sabates que porta, ja que ami m'agraden molt, per tant és una de les coses que he observat més.
Treballa en un bar per les nits al c/ Aribau, pels matins i les nits de cap de setmana treballa i per les tardes estudia.
Sempre porta complements a joc amb la roba i la diversitat de maquillatge i pentinats que es fa.
Pel que fa al títol escollit per aquesta imatge és: Quatre pinzellades i he escollit aquest perquè faig referència a algunes característiques bàsiques que he escollit per desciure-la, és a dir, les coses que més m'han destacat i cridat més l'atenció d'ella per poder fer aquesta exposició.
En conclusió, he escollit aquesta noia perquè des d'un primer moment em va cridar molt l'atenció pel físic ja que és una noia molt guapa i a poc a poc al anar parlant em vaig poder anar fixant en més coses d'ella, com per exemple que es fixa molt en els petits detalls, la descripció que ha fet ella precisament es basa en això.
Ella té vint-i-cinc anys i com es pot veure a la fotografia, és la Vanessa Tarragona.
