L'HIPERTEXT

L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.

El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.

En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguen, segons la definició de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat" (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa de computador mostre el document enllaçat en un curt període de temps. Una altra forma d'hipertext és el strechtext, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit puga moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueïx al text a què canvie de grandària per graus.

L'hipertext és una de les formes de la hipermèdia que s'enfoca a dissenyar, escriure i redactar text en un mèdia.

Hipertext com a document amb hiperenllaços
A partir de la definició original de Ted Nelson han sorgit altres propostes com el document digital, que es pot llegir de manera no seqüèncial o multiseqüencial.

Un hipertext consta dels elements següents: nodes o seccions, enllaços o hipervincles i ancoratges. Els nodes són les parts de l'hipertext que contenen informació accessible per a l'usuari. Els enllaços són les unions o vincles que s'establixen entre nodes i faciliten la lectura seqüencial o no seqüencial pels nodes del document. Els ancoratges són els punts d'activació dels enllaços.

Els hipertexts poden contindre altres elements, però els tres anteriors són els components mínims. Altres elements addicionals poden ser els sumaris i índexs. En aquest sentit, es parla, per exemple, d'hipertexts de grau 1, 2, etc., segons tinguen la quantitat d'elements necessaris. Actualment la millor expressió dels hipertexts són les pàgines web navegables.

Orígens

La paraula d'hipertext és originària de Ted Nelson[1] referint-se a un sistema en què els arxius de text, veu, imatges i vídeo pogueren interactuar amb els lectors. No obstant això, anteriorment Vannevar Bush va usar la paraula Memex en l'article: "As We May Think", en un número de juliol de 1945 en l'edició de la revista The Atlantic Monthly, sobre la necessitat màquines de processament d'informació mecànicament connectades per a ajudar els estudiosos i executius enfront del que s'estava convertint en una explosió de la informació.

L'any de 1960 Douglas Englebart i Ted Nelson, van desenvolupar un programa de computador que poguera implementar les nocions d'hipermèdia i hipertext. En els anys vuitanta, després que començaren a crear-se les primeres computadores personals, IBM va llançar el sistema de guia i enllaç per a les seues computadores, mentre que Machintosh va desenvolupar la Intermedya i la HyperCard.